Per acabar...

Dir que fer aquest blog i poder accedir a la informació que els companys de classe han anat introduint als seus blogs, m'ha servit d'ajuda per poder ampliar els coneixements relacionats amb l'assignatura i poder tenir informació molt variada sobre diferents temes. Penso que ha estat una activitat enriquidora per tots i que ens ha "obligat" a portar un seguiment de l'assignatura molt dinàmic. Per despedir-me, deixo adjuntat una explicació sobre l'últim tema que vam estar treballant a classe i que penso que hem de tenir en compte com a futurs mestres o psicopedagogs/es per tal d'afavorir al màxim l'aprenentatge dels alumnes. Partim de la idea que tots sóm diferents, i per tant, tenim diferents maneres d'integrar el coneixement. Els professionals de l'educació hem de tenir molt present aquest aspecte per així poder col·laborar en una bona educacio atenent a la diversitat.

Los estudiantes poseen diferentes mentalidades y por ello aprenden, memorizan, realizan y comprenden de modos diferentes. Existen suficientes pruebas positivas de que algunas personas adoptan una aproximación lingüística al aprendizaje, mientras que otras prefieren un rumbo espacial o cuantitativo. Igualmente algunos estudiantes obtienen mejores resultados cuando se les pide que manejen símbolos de clases diversas, mientras que otros están mejor capacitados para desplegar su comprensión mediante demostraciones prácticas o a través de interacciones con otros individuos.

Todos los seres humanos son capaces de conocer el mundo de siete modos diferentes .Según el análisis de las siete inteligencias todos somos capaces de conocer el mundo de a través del lenguaje, del análisis lógico-matemático, de la representación espacial, del pensamiento musical, del uso del cuerpo para resolver problemas o hacer cosas, de una comprensión de los demás individuos y de una comprensión de nosotros mismos. Donde los individuos se diferencian es en la intensidad de estas inteligencias y en las formas en que recurre a esas mismas inteligencias y se las combina para llevar a cabo diferentes labores, para solucionar problemas diversos y progresar en distintos ámbitos.

Las personas aprenden, representan y utilizan el saber de muchos y diferentes modos. Estas diferencias desafían al sistema educativo que supone que todo el mundo puede aprender las mismas materias del mismo modo y que basta con una medida uniforme y universal para poner a prueba el aprendizaje de los alumnos.

Los alumnos estarían mejor servidos si las disciplinas fueran presentadas en diferentes modalidades y el aprendizaje fuera valorable a través de la variedad de los medios.

Finalment, us deixo un enllaç a una pàgina que he trobat en la qual es posen exemples d'activitats per portar a terme a l'escola tenint en compte cada una de les múltiples intel·ligències.

http://www.slideshare.net/sistematizacion/inteligencias-multiples

I amb això acabo, un petó a tots i sigueu feliços ;)

Recepta per a la felicitat

Martin Seligman, director del departament de Psicologia de la Universitat de Pensilvania, un home que en la seva trajectòria, com la majoria d’investigadors en psicologia, s’ha preocupat per disminuir els estats negatius en els quals estan immerses les persones que pateixen i, naturalment, segueix investigant en aquest camp. Però com a fundador del corrent de la Psicologia Positiva, que estudia les emocions agradables, el desenvolupament de les virtuts i la cerca de la felicitat; llança al món la proposta de millorar el nostre nivell de satisfacció. Aquesta nova disciplina, pretén ajudar la gent sana a ser més feliç i no només a ajudar els que pateixen alguna patologia mental greu a ser menys desgraciats. Proposa que gaudim de les petites coses, valorem el que els altres fan per nosaltres. El professor Seligman diu, en una entrevista, “les ciències socials ens han ensenyat que som víctimes del nostre entorn, que l'important no és l’individu que el controla sinó els factors externs que ens limiten i ens manipulen. Això és una fórmula perfecta per a la depressió”.

Seligman proposa una recepta per a la felicitat amb tres ingredients:
- El primer ingredient omplir la vida de tots els plaers possibles i aprendre a gaudir-los: compartint-los, descrivint-los, recordant-los i prenent-ne consciència.

- El segon ingredient, tenir una bona vida; el que Aristòtil en deia “eudaimonia” ara es coneix com estat de flux. Per això necessitem autoconeixement: conèixer les nostres fortaleses, les nostres virtuts i ser capaços de reconstruir la nostra vida per utilitzar-les al màxim. Amb això aconseguirem la sensació que el temps s’atura i que nosaltres gaudim de la felicitat. Què us passa quan esteu immersos en una activitat que us apassiona?

- El tercer ingredient, segons Seligman, és posar aquestes virtuts i talents al servei d’alguna causa que sentiu més gran que vosaltres, ajudar els altres, etc. D’aquesta manera donem sentit a tota la nostra vida.

Lligat amb tot això, us deixo adjuntat a continuació un vídeo que explica una mica més profundament el nostre funcionament en relació amb la felicitat i dóna més consells per arribar a viure de forma optimista.

http://www.youtube.com/watch?v=5Uo7ug8TfCg

Espero que us agradi :)

Focusing? Què és?

En classes passades vam estar parlant de tècniques i estratègies diverses d'intel·ligència emocional. La veritat és que és un tema interessant ja que moltes de les estratègies plantejades ens poden ser d'ajuda en determinats moments de la nostra vida i potser els desconeixiem. Una de les estratègies emocionals que vam tractar, l'acceptació emocional, ens planteja una tècnica determinada anomenada Focusing. Aquesta es basa en enfocar una vivència emocional en un punt del nostre cos. És un procés que descodifica a través d'una metodologia pràctica i directa, la intel·ligència emocional intuitiva, físicament sentida, fent-la accessible a la ment humana, és a dir, a la consciència. Eugene Gendlin, filòsof i psicoterapèuta americà, va ser el pare d'aquesta tècnica. El 1978 va crear i definir 3 conceptes que fonamenten la tècnica:

- La metodologia emprada és pràctica i directa, per tant, es pot portar a terme seguint uns passos marcats:

1. Lliurar un espai, basat en centrar l'atenció en el teu cos, sentir-lo tranquil i relaxat, per després parar atenció a la part interior del teu cos.

2. Trobar la sensació sentida d'alguna cosa que ha aparegut. S'ha de buscar alguna situació que hagi aparegut anteriorment per focalitzar, i s'ha d'invitar al cos a que formi una sensació del problema o situació.

3. Buscar un suport, en el sentit de descriure com la sensació experimentada se sent en aquell moment dins el teu cos. Pot ser una paraula, un conjunt de paraules, una imatge... Aquest suport et dona una base.

4. Ressonar amb el suport, és a dir, s'ha de relacionar la paraula o el conjunt de paraules escollides amb la sensació. S'ha d'aconseguir que la sensació experimentada pugui reconèixer que és d'aquella manera com es sent.

5. Preguntar i rebre. Ens hem de quedar amb la sensació sentida el temps que sigui necessàri fins que quelcom porti un canvi. Aquest serà el que comportarà un alleugerament a la situació.

- La intel·ligència emocional és físicament sentida, amb això defensa que no és mental sinó física, que es simbolitza a partir de paraules, sons, imatges o gestos, que és la reacció del nostre organisme sobre alguna cosa que passa a les nostres vides, i que no és una emoció però conté emocions, sentiments i desitjos. Té vida pròpia ja que té una temporalització interna, i generalment s'ubica en la zona de la garganta, el pit, l'estòmag o l'abdòmen. Extreu infomació de nivells profunds de consciència i és holística.

- A través d'aquesta tècnica es vol arribar a la consciència. Aquesta és la veu que ens recorda els nostres valors, ens permet reflexionar, ens permet dialogar, li podem fer preguntes, facilita l'elecció, legitima l'experiència, ens autoritza, ens dóna poder i seguretat...

Amb aquests tres punts principals ben definits, Gendlin estructura la seva tècnica. Vull esmentar també alguns comentaris que fa el propi autor al respecte per tal que pugueu entendre bé el que pretén amb el focusing i tot allò que té en compte a l'hora de desenvolupar-ho. Aquí els teniu:

"Tenim el poder de canviar-nos a nosaltres mateixos i, de fet, sentir el canvi que està passant en el nostre interior. Un cop que al nostre cos li permetem ser ell, sense presions, tindrà la sabiduria per resoldre els nostres problemes. El nostre cos és un sistema complex per mantenir la vida. A vegades ens sentim tant malament que arribem a acceptar aquestes males sensacions com l'estat bàsic de les coses. Però no ho és. El sentir-se malament és el cos sabi que empeny cap a allò que seria bo. Tot sentiment negatiu és energia potencial cap a una millor manera de ser, si li donem l'espai per possibilitar el moviment cap al que és el seu estat natural."

"Quan utilitzo la paraula cos em refereixo a molt més que la maquinària física. Nosaltres no només vivim físicament les circumstàncies que ens envolten, sinó també aquelles que només pensem a la nostra ment. El nostre cos físicament sentit forma part d'un gegant sistema de l'aquí i altres llocs, de l'ara i d'altres temps, de nosaltres i d'altres persones, de fet, de tot l'univers. Aquesta sensació d'estar corporalment viu en un sistema, és el cos tal com se sent des de dins."

"Quan passa quelcom dolent, el cos ho sap, i immediatament es reparara. El cos sap com es sent el seu estat correcte, i està constantment ajustant els seus processos per mantenir-se tant a prop d'aquest estat com sigui possible. El nostre cos sap quina és la direcció de la curació i la vida si dediquem temps a escoltar-lo mitjançant la focalització, ens proporcionarà els passos en una direcció adequada."

Deixant de banda si creiem o no amb aquesta tècnica, penso que resulta interessant conèixer diverses tècniques i estratègies relacionades amb la intel·ligència emocional, perquè pots veure moltes maneres diferents d'afrontar les emocions. Cada autor es basa en uns aspectes principals que normalment disten molt d'altres enfocaments, i no n'hi ha un que sigui millor que un altre, sinó que cada un ens pot ser d'utilitat en algun moment de la nostra vida.

I fins aquí la meva aportació, espero que us serveixi d'alguna cosa.

Un petó i bones festes!

Sobre l'estat de fluidesa...

Mihaly Czikszentmihalyi es pregunta: Què és el que fa ser a la vida digna de ser viscuda? Observant que no són els diners els que ens fan feliços, l'autor observa aquelles coses en les que podem trobar plaer i plena satisfacció, aquelles activitats que ens brinden un estat de fluidesa.

L'increment del benestar material no té efectes en la felicitat de les persones. Per això, el que fa l'autor és focalitzar els seus estudis en buscar en quins moments de la vida ens sentim feliços. En el vídeo explica l'experiència d'un compositor de música, entre d'altres. Explica que quan estas realment involucrat en un procés completament capturador, com el de composar música i per tant, crear alguna cosa nova, no tenim suficient atenció per monitorar les altres coses. El cos desapareix de la seva consciència perquè no tenim suficient atenció per fer bé allò que requereix molta concentració i alhora sentir que existim.

Hi ha 7 condicions que apareixen quan una persona està en un estat de fluidesa. Primerament està focalitzada intensament en una tasca concreta. Seguidament apareix la sensació d'èxtasi, la sensació de claretat, saps què és el que vols fer en cada moment, tens retroalimentació immediata, saps el que necessites fer i és possible fer-ho a banda de les dificultats. Aleshores el sentit del temps desapareix, t'oblides de tu mateix, et sents part d'alguna cosa gran. Quan es donen aquestes condicions, allò que estàs fent es converteix en valuòs per si mateix i entres en estat de fluidesa.

Us recomano que quan tingueu un moment us mireu el vídeo. És una explicació directa de Csikszentmihalyi subtitulada en castellà, i penso que s'entén molt bé el que ens vol trasmetre amb el concepte de fluidesa i ho compara amb la realitat. Val la pena!

http://www.ted.com/talks/lang/spa/mihaly_csikszentmihalyi_on_flow.html



Fins aviat.

Vivim el present?

El que hi ha al nostre voltant sense afegir-hi cap interpretació, estar present en el que passa... així veuràs què és estar en un banc del parc sense afegir res en aquest moment... els sorolls, les vistes, la gent, el soroll de l'aigua, la llum... deixa que sigui com és, arriba a la pau. Ets la consciència que permet que existeixi aquest món. Eckhart Tölle

Amb aquestes paraules de Eckhart Tölle penso que es resumeix una mica el seu pensament relacionat amb l'ara i la pau interior. El seu llibre "El Poder del Ahora" emfatitza la importància de ser conscient del moment present per no perdre's en els pensaments. El present és la porta d'accés a una alta sensació de pau. Afirma que ser ara comporta una consciència que està més enllà de la ment, una consciència que ajuda a trascendir el cos del dolor que és creat per la identificació amb la ment i l'ego.

Personalment, aquest autor que se'ns va presentar a classe em sembla molt interessant ja que parla de temes profunds als quals normalment no ens parem a pensar presisament perquè no dediquem temps a viure el present. He trobat un vídeo on el mateix autor manté una conversa amb un jove, i en la qual li explica àmpliament el que significa viure el present deixant de banda els pensaments, intentant buscar el significat de la vida.

Us recomano que us mireu tan sols un trosset... ja veureu que s'explica molt bé i et fa reflexionar sobre el que diu... espero que us agradi.

http://www.youtube.com/watch?v=JL3t4fl_ttg

Fins aviat!

Viktor Frankl: El hombre en busca de sentido

Cuando todo se ha perdido
Mientras marchábamos a trompicones durante kilómetros, resbalando en el hielo y apoyándonos continuamente el uno en el otro, no dijimos palabra, pero ambos lo sabíamos: cada uno pensaba en su mujer. De vez en cuando yo levantaba la vista al cielo y veía diluirse las estrellas al primer albor rosáceo de la mañana que comenzaba a mostrarse tras una oscura franja de nubes. Pero mi mente se aferraba a la imagen de mi mujer, a quien vislumbraba con extraña precisión. La oía contestarme, la veía sonriéndome con su mirada franca y cordial. Real o no, su mirada era más luminosa que el sol del amanecer. Un pensamiento me petrificó: por primera vez en mi vida comprendí la verdad vertida en las canciones de tantos poetas y proclamada en la sabiduría definitiva de tantos pensadores. La verdad de que el amor es la meta última y más alta a que puede aspirar el hombre. Fue entonces cuando aprehendí el significado del mayor de los secretos que la poesía, el pensamiento y el credo humanos intentan comunicar: la salvación del hombre está en el amor y a través del amor. Comprendí cómo el hombre, desposeído de todo en este mundo, todavía puede conocer la felicidad —aunque sea sólo momentáneamente— si contempla al ser querido. Cuando el hombre se encuentra en una situación de total desolación, sin poder expresarse por medio de una acción positiva, cuando su único objetivo es limitarse a soportar los sufrimientos correctamente —con dignidad— ese hombre puede, en fin, realizarse en la amorosa contemplación de la imagen del ser querido. Por primera vez en mi vida podía comprender el significado de las palabras: “Los ángeles se pierden en la contemplación perpetua de la gloria infinita.”
Delante de mí tropezó y se desplomó un hombre, cayendo sobre él los que le seguían. El guarda se precipitó hacia ellos y a todos alcanzó con su látigo. Este hecho distrajo mi mente de sus pensamientos unos pocos minutos, pero pronto mi alma encontró de nuevo el camino para regresar a su otro mundo y, olvidándome de la existencia del prisionero, continué la conversación con mi amada: yo le hacía preguntas y ella contestaba; a su vez ella me interrogaba y yo respondía.
“¡Alto!” Habíamos llegado a nuestro lugar de trabajo. Todos nos abalanzamos dentro de la oscura caseta con la esperanza de obtener una herramienta medio decente. Cada prisionero tomaba una pala o un zapapico.
“¿Es que no podéis daros prisa, cerdos?” Al cabo de unos minutos reanudamos el trabajo en la zanja, donde lo dejamos el día anterior. La tierra helada se resquebrajaba bajo la punta del pico, despidiendo chispas. Los hombres permanecían silenciosos, con el cerebro entumecido. Mi mente se aferraba aún a la imagen de mi mujer. Un pensamiento me asaltó: ni siquiera sabía si ella vivía aún. Sólo sabía una cosa, algo que para entonces ya había aprendido bien: que el amor trasciende la persona física del ser amado y encuentra su significado más profundo en su propio espíritu, en su yo íntimo. Que esté o no presente, y aun siquiera que continúe viviendo deja de algún modo de ser importante. No sabía si mi mujer estaba viva, ni tenía medio de averiguarlo (durante todo el tiempo de reclusión no hubo contacto postal alguno con el exterior), pero para entonces ya había dejado de importarme, no necesitaba saberlo, nada podía alterar la fuerza de mi amor, de mis pensamientos o de la imagen de mi amada. Si entonces hubiera sabido que mi mujer estaba muerta, creo que hubiera seguido entregándome —insensible a tal hecho— a la contemplación de su imagen y que mi conversación mental con ella hubiera sido igualmente real y gratificante: “Ponme como sello sobre tu corazón... pues fuerte es el amor como la muerte”.

He volgut adjuntar aquest fragment de "El Hombre en busca de sentido" de Viktor Frankl, autor del qual se'ns va parlar a classe i em va semblar molt interessant. Aquest neuròleg i psiquiàtre austríac va sobreviure tres anys (del 1942 al 1945) a diversos camps de concentració nazi, i a partir de la seva experiència va escriure aquest llibre. Concretament he escollit aquest fragment, titulat "Cuando todo se ha perdido" perquè a part de que m'ha semblat molt tendre i bonic, es relaciona amb el que vam comentar a classe sobre el sentit i el significat que li donem a les coses. Tal i com explica l'autor, no sabia si la seva dona estava viva però tot i això sentia el mateix sentiment amb la mateixa intensitat cap a ella. La trista i dura situació per la qual estava passant no era tant important en aquell moment, ja que allò que sentia no es veia distorcionat. Penso que com que Frankl tenia un motiu pel qual viure, la seva dona i el gran sentiment que sentia cap a ella, es prenia aquella situació d'una certa manera. L'amor cap a la persona, cap al seu esperit, era el que li donava les forçes necessàries per aguantar.

Us recomano que el llegiu. És curtet i et fa veure amb poques paraules una de les situacions del camp de concentració juntament amb un diàleg i reflexió interior de l'autor.

Fins aviat!

Alfred Tomatis i el seu mètode

Molt bones a tots i a totes! Em disposo a fer la meva primera entrada al blog, una mica tard i per això em disculpo, però a partir d'ara intentaré tenir al dia el meu espai.

Per encapçalar el bloc he decidit parlar d'un mètode que se'ns va presentar una mica a classe però no li vam donar massa importància. A mi m'ha cridat l'atenció i he volgut buscar una mica més sobre el seu funcionament.

Oi que moltes vegades hem sentit frases com "Jo no serveixo per aprendre idiomes" o "Jo no tinc oïda per la música", però mai hem intentat posar remei a aquesta carència? L'instrument clau és l’oïda i molt poques vegades ens preocupem d'ell, excepte si tenim alguna infecció que ens provoqui dolor físic. És precisament aquest òrgan amb el qual Alfred A. Tomatis es basa per fer grans descobriments que l'han portat a desenvolupar el que avui en dia es coneix com el Mètode Tomatis. I què és aquest mètode? El Dr. Tomatis ha dedicat la seva vida a l'estudi de la funció de l’oïda en la percepció, comunicació i en els múltiples problemes associats a una dificultat en l'habilitat d'escoltar. El seu treball doncs, ha desenvolupat una nova ciència: l'Audio-Psico- Fonologia i una innovació del concepte d'escolta. És un procés que segueix unes fases establertes:

- Elaboració d'un diagnòstic a partir del test de l'Escolta i altres proves (avaluació prèvia).

- Programació a partir del diagnòstic on s'utilitza la veu de la mare, música de Mozart, cants gregorians, cançons infantils i populars, la pròpia veu del subjecte, etc. A través de “l’oïda electrònica" (aparell creat pel doctor) ens obliga a escoltar allò que hem deixat de percebre. Aquesta programació es fa en funció de la problemàtica que s'ha de tractar i són un conjunt de sessions regulars, contínues i amb períodes de descans entre mig.

- Finalment, es fa una avaluació de sortida on l'expert fa un balanç que li permet mesurar els progressos obtinguts durant el procés i determinar si són necessàries noves sessions.

Quina és la finalitat d'aquest mètode? És reeducar la forma en la que escoltem, millorar l'aprenentatge i les habilitats del llenguatge, la comunicació, la creativitat i el comportament social. Amb aquesta reeducació s'ha pogut ajudar a nens amb problemes d'aprenentatge, dislèxia, dificultats motores, i a adults a afrontar una depressió o millorar el procés creatiu, obtenint millores psicològiques com pot ser una major autoestima, claredat mental i de sentiments.

El desenvolupament d'aquest mètode és molt concret, ja que les seves fases van des del període d'escolta prenatal fins al període de l'edat adulta. Aquest mètode vol ser una eina útil per ajudar a la persona a tornar a ser el que pot ser, a desenvolupar totes les seves potencialitats, a sentir tots els ritmes.

Ara que us he fet cinc cèntims del que és aquest mètode, us penjo un vídeo on s'explica més d

etalladament el seu procés i la seva aplicació.

http://www.youtube.com/watch?v=VN7fUK8BmPs

I per aquells que estiguin més interessats en el tema, us deixo la pàgina oficial del mètode i un document que representa molt bé tot aquest món.

http://www.altomtomatis.es/cont/tech.html

http://www.tomatis.com/lang/lang4/M_TOMATIS.pdf

Fins aviat!!